Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors!
Ara és hora d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!
-
Recent Posts
Archives
Blogroll
Meta
The News Dump 
desde la Rioja, Comunidad Autónoma, Bon cop de falç¡¡¡
besos
visca la rioja també!! bon cop!!
Javiduque,
És un plaer veure com des de Londres honores la diada catalana. Que visqui també Rioja!
Salutacions!
Suposo Javi, que des de la distància, el fet nacionalista i les vivències més arrelades, es viuen més intensament.
Des de el rovell del ou, la Diada ha esdevingut una “festa” més aviat lamentable que en lloc de celebrar, serveix perquè la classe política es dediqui a fer-la malbé. Curiós oi?
Doncs és així.
La festa institucional un desgavell i l’ofrena floral, com sempre, un seguit de despropòsits d’uns partits a uns altres, amb l’afegitó de les protestes dels treballadors acomiadats per la crisi, escridassant al Govern.
Algú hauria de començar a pensar que els actes d’afirmació Nacional haurien de ser respectats, si és que volem alguna vegada esdevenir un veritable Estat, cosa que molts s’omplen la boca, però em fa dubtar molt de l’interès real per tal de que sigui possible.
De totes maneres, emociona molt un post com el teu. No tot està perdut.
Una abraçada
la veritat es que estic d’acord amb tu joaquim… despres de tants anys q porto a fora de catalunya i havent viscut a 4 ciutats diferents a dos paisos i tres estats, es veuen les coses des d’un prisme mes internacionalista, i te n’adones q tots aquests actes estan manipulats pels politics…
jo per la meva part, l’11 -S celebro la cultura, la gastronomia y la grandesa d’un poble.
la resta tant hem fa… el mon es massa gran com per a tancar-si i posar-se d’esquenes als veins…
És el gran problema que tenim els catalanets.
Sempre ens mirem el llombrígol i no ens adonem que vistos des de fora, fem una certa peneta, amb aquestes collonades provincianes.
No segueixo que si no la pfp em renyara per utilitzar un llenguatge groller.
Salut!
Joaquim,
Això que tu en dius “coll prov” és fruit del desgast a que des del poder ultracastellà hem estat somesos el que tu, irònicament, en dius catalanets. Quan es porten molts anys sense que el català sigui un idioma de poder i comunicació i les coses importants, totes, se’ns diuen en llengua castellana, acabem per menystenir-nos i quedar reduïts a una tribu simpàtica i pacífica pero del tot feta malbé per defensar un estat lliure sense que això suposi trencar amb les Espanyes. El cas de Baviera és un bon exemple.
Petons.
Estimada Glòria.
No estic d’acord amb el que em dius, tot i que com no podia ser d’altre manera, t’ho respecto.
O es trenca amb les Espanyes, cosa que crec que la majoria, immensa, de catalanets, no vol, o no hi ha res a fer.
Tu em parles de divisions econòmic administratives (Baviera), en un Estat Federal que ja es va veure que al hora de la veritat, el ZP es va fer cacones a les calces i va tirar enderrere quan va veure que ni els seus de les espanyes, en volien ni a sentir parlar.
O acceptem que Catalunya ha canviat molt i és molt diversa i els catalans (els que viuen i treballen , ho recordem?) son molt més plurals i volen altres coses (de moment), que no pas la independència, o ens anirem fotem, una vegada més, cops de cap contra un mur impossible.
Els polítics, con tal de fer bullir l’olla i justificar-se, parlen de coses molt allunyades, que avui per avui, interessen poc.
El percentatge de vots a Arenys de Munt, no es significatiu de res, n’estic segur. La mateixa pregunta 500 metres més a vall, a Arenys de Mar, hagués tingut un resultat molt més incert.
Els ideals es poden conservar: Jo somio unes Espanyes que ens valorin i ens individualitzin. Si ens permetessin la denominació d’origen com la tè Angleterra, o Escòcia i Gal-les, l’esperit nacionalista es relaxaria sense que això vulguès dir que renunciem a ser nosaltres.
Finalment, gràcies Javier per deixar-me expressar amb tanta franquesa.
hey! aqui hi podeu expressar-vos tot el que volgueu… free speech!!